L’any passat comentàvem les bondats de Google Art Project en aquest post.

Avui llegim que Fietta Jarque en el seu article a El País ¿Se puede mejorar la experiencia de visitar un museo? comenta que aquesta eina que ens proporciona Google per veure en detall obres d’art de moltes col·leccions dels grans museus del món, permet veure no només les pinzellades sinó fins a les petites esquerdes o la textura de la tela o el suport y representa un complement a les visites masificades als museus.

He quedat  tant fascinada per la història dels captchas i els recaptchas que he decidit incloure-ho en aquest lloc.
Ja sabeu que un CAPTCHA és un programa que pot saber si l’usuari és un humà o un ordinador. Serveixen per aturar el spam i també per llegir llibres!
A la Facultat de Ciències de la Computació de la Universitat Carnegie Mellon van tenir la genial idea d’aprofitar l’esforç humà que cada dia es fa resolent més de 200 milions de captchas, per desxifrar les paraules del llibres antics que no són llegibles per als ordinadors.
Aquestes paraules que apaixen i que ens costen d’entendre, són paraules digitalitzades de textos antics (d’abans de l’època dels ordinadors) que s’escanegen i que s’emmagatzemen en format digital per preservar-los i per fer que siguin més accessibles per a tothom. Com algunes de les paraules d’aquests textos són difícils de processar per als equips, utilitzen els resultats dels nostres esforços per ajudar-los a desxifrar-les.
Genial no?
Ho explica millor Luis von Ahn en aquest TED per veure-ho amb subtítols.